Informació sobre la mina...

HORARIS:

De gener a desembre (excepte agost)
dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14h
les visites són a les 10h, 11h, 12h i 13h.

Agost de dimarts a diumenge i festius
de 10 a 14h i de 17 a 19h les visites són
a les 10h, 11h, 12h 13h i a les 17h i 18h.

Tancat:
25, 26, 30, 31 de desembre 2017

VISITES ORDINÀRIES:

Dissabtes, diumenges i festius:
Entrada general 5 €
Jubilats 4 €
Nens de 7 a 14 anys 3’50 €

Entrada reduïda 3 €:
Carnet Cultura
Carnet Xatic
Carnet Jove
C. Família nombrosa
C.F. Monoparentals

Grups + de 15 px 3,50 €.
Els grups que no superin les 15 persones no cal fer reserva

Entrada gratuïta:
Nens menors de 7 anys
Carnet Docent
Carnet Discapacitat
Carnet Súper3



VISITES EXTRAORDINÀRIES:

De dilluns a divendres:
Grups de 1 a 10 pax 9 €
Grups de 11 a 25 pax 4’50 €
Grups de + 25 pax 4 €


VISITES CONCERTADES FORA DE L’HORARI HABITUAL:

(+34) 608 222 525
dinapat@dinapat.com

Segueix-nos, afegeix el teu correu i rebràs les nostres publicacions

Ara fa cent anys...


En Jules i en Philip, dos francesos, van ser els encarregats de treure petroli en aquest indret de la comarca del Berguedà pels volts del primer decenni del segle XX. En un primer moment, el procés tenia lloc a la fàbrica coneguda com la Petrolífera, de Bagà, de la qual en resta encara avui una de les xemeneies. En aquella fàbrica es van treballar pedres de la mina de petroli fins que començà a funcionar la fàbrica de petroli de Riutort, al davant de la mina, i connectada amb aquesta mitjançant un pont que salvava la pista i el riu i pel qual circulava el petit ferrocarril miner tirat per bestiar, que servia l'explotació. Una de les primeres coses que sobten quan es visita la mina és el mateix fet de la seva existència, és per això que per entendre la mina hem d'entendre primer el context en el qual va funcionar.
La breu història de la mina va lligada inexorablement a la de tota la comarca; la activitat a les colònies tèxtils vora el riu Llobregat, la intensa mineria de carbó de la meitat nord de la comarca, l'estructura ferroviària que tot plegat havia generat i que esdevingué el nexe d'unió amb Barcelona... una intensa activitat que també tenia el seu exponent a la riera de Riutort i Gavarrós on, encara avui, podem trobar les restes de molins de pastar i de calç, pedreres, forns de calç, l'antiga estació de tren... i la mina de petroli. De fet aquesta última va ser una activitat més de les tantes que van tenir lloc a la zona, i la llei de mines i el fet que l'associació de la "Compañía Minera de Riutort" tingués interessos en d'altres minerals, van ser uns dels factors determinants per la seva existència...
Resten pocs documents que facilitin informació de l'explotació a principis de segle, amb tot, en aquella època hi devien treballar una vintena de persones repartides entre la fàbrica, les galeries i el tren. Cal remarcar l'activitat que es concentrava a la vall de Riutort-Gavarrós a principis del segle XX. Avui, encara podem trobar restes de les diferents activitats que hi van tenir lloc. A peu de carretera, davant de l'entrada del càmping Espelt, resta, encara d'empeus, l'antiga estació de tren que donava servei a la vall. El pont de pedra, a pocs metres de la mateixa estació, és una de les mostres més inperturbades de l'antic camí ral, i ben bé davant d'aquest, s'aixequen les restes dels forns del molí de calç de Riutort. El que avui s'ha convertit en un transitat càmping, rep el nom de l'antic molí de pastar de L'espelt. Si continuem la pista cap amunt trobarem restes del canal d'aigua, i a peu de pista, més amunt, s'alça el mur de pedra que, al marge esquerre del camí, recolzava l'antic pont que unia la mina amb l'antiga fàbrica. Al voltant de la mateixa explotació i podem trobar les restes de com a mínim dos forns de calç, un d'ells, encara conserva la volta de pedra en perfectes condicions. Com es desprèn de l'escrit, les galeries son avui l'únic vestigi d'aquella peculiar activitat que roman intacte, amb tot, de la fàbrica encara es poden intuir petites restes d'antics maons a la riba esquerre de la riera de Riutort, avui, de difícil accés.
Avui, gran part de les infraestructures utilitzades han desaparegut, però encara resten, gairebé intactes, els gairebé 400 metres de galeries que van donar servei a l'explotació. Ja no hi ha miners, no en queda res del tren, de la fàbrica de petroli tot just alguns murs... però encara hi ha petroli, i ni ha prou com per endinsar-se i explorar de la mà d'aquest preuat recurs, la extraordinària història d'una singular mina, d'un indret i, en definitiva, del recurs que manté moltes de les esperances i gran part dels dubtes del nostre sistema...